Aspectes jurídics.

Ara possem la situació jurídica de l’ avortament en distints països del mon, podem vore que en la majoria dels països i supòsit citats, la intervenció ha de efectuarse abans dels terminis.

Conseqüencies de l’avortament.

L' avortament provocat és una realitat social, que ha existit sempre, al marge de les prohibicions.
A través de la història, l'avortament induït ha estat freqüent matèria de controvèrsia per les seves implicacions ètiques, morals i socials. Ha estat prohibit o limitat en societats diverses i permès en altres. Per què? Dons perquè estava mal vist i perquè era considerat un crimen.

Però, a banda de tot això, a banda de “cartes” i vídeos sensacionalistes dels extrems més religiosos, a banda de la roïna visió que ens dona la història de l’avortament, es a dir, objectivament, ens agradaria avaluar les conseqüències a la societat de l’avortament.
Està clar que aquest mètode “anticonceptiu” divideix a la societat en pros i contra. Però la divideix asoles per qüestions religioses i de tradició? No. La divideix perquè i ha persones que pensen que açò és un assassinar.

Però, se pot assassinar a algú que no ha nascut. Objectivament sí. Busquem i trobem el significat de assassinar: arravatar i quitar a algú la seua vida.

Bé que el fet l’avortament no assassines a ningú, ja que no a nascut. Però que no l’arravates, per contra el seu futur al feto? No l’arravates el dret a nàixer? Sí, pots buscar totes les potes que tu en vulgues al gat, però si penses avortar, has d’admetre abans aquest fet.

A pesar de la “parrafada” que he exposat abans, no és eixe el fet el que empuja a molta gent a estar en contra. És altre fet. Un fet que està relacinat amb la nova llei aprovada pel gorvern.

La llei que autoritza als menors, (les menors més bé), amb 16 ayns a avortar sense consentiment ni la constància de la mare o el pare.

El misatge que està transmetent amb això el govern es clar, es clar i penós per al segle en el que estem. El misatge que, incoscientment, tranmiteix el govern és que els jòvens poden fer el que els vinga en gana sense repercusions. Es a dir, en lenguatge vulgar, primer m’obri de cames i després pregunte. QUÈ NO HI HA CONDONS???!!! QUÈ NO HI HA PÍLDORES???!!! QUÈ NO HI HA ANTICONCEPTIUS PER A QUÈ TINGUES QUE EVADIR LA TEUA RESPONSABILITAT FINS A L’ÚLTIM MOMENT?? Si senyors meus, aquest és el misatge que tranmiteix el govern. És molt evident que aquest métode afecta psicologicament a la mare, qui té que pensar-ho molt avans d’avortar i qui l’afecta després l’haver avortat. Però, actualment, el misatge del govern i de la societat amb aquestes lleis és que la conseqüencia de no posar barreres, (que mira que hi ha cents de barreres), a l’embaràs, (i a les malalties de transmisiò sexual), no hi ha de ninguna. I mira que ara hasta se donen píldores i parxes per al dia de després...

És clar, i això no se pot negar, que es necessari l’avortament per al bon funcionament i la justicia a la societat. Per exemple, deprés d’una violació, quan hi ha risc d’enfermetats mentals o enfermetats que faran malvivir al xiquet, o quan hi ha un error humà... Error humà, que no un “calenton”.

Per últim, vull exposar una combersació que vaig tindre amb una companya l’altre dia. La vaig preguntar si estava a favor on en contra. Ella me va respondre: “-Bé, jo estic a favor en el primer mes, i en determinades condicions. Però, si m’ocorregera a mí, avortaria sí o sí.” Os deixe això per a que reflexioneu. És permisible i bo per a la nostra societat que un adolescent aprenga que els actes no tenen conseqüencies?

I tú? estès a favor o en contra?

Açí possem 2 arguments sobre l'avortament, fet per el nostre filòsof Daniel. Un argument, està a favor de l'avortament i l'altre està en contra d'aques.

Ja que no totes les persones del grup tenen la mateixa opinió d'aquest tema, hem decidit fer 2 arguments diferents.

Carta d'un bebé

Açí vos deixem un video d'un bebé que ha sigut abortat,
es pot escoltar i llegir com el bebé conta un poc de la seua història.



Hola mami, ¿cómo estás?
Yo, muy bien, gracias a Dios hace apenas unos días me concebiste en tu panzita. La verdad no te puedo explicar lo contento que estoy de saber que tú vas a ser mi mamá, otra cosa que también me llena de orgullo es el ver con el amor con el que fui concebido...
Todo parece indicar que voy a ser el niño más feliz del mundo!

Mami, ha pasado ya un mes desde mi concepción, y ya empiezo a ver como mi cuerpecito se empieza a formar,digo, no estoy tan bonito como tú, pero dame una oportunidad. Estoy MUY feliz! Pero hay algo que me tiene un poco preocupado...

Ultimamente me he dado cuenta de que hay algo en tu cabezita que no me deja dormir, pero bueno, ya se te pasará, no te apures.

Mami, ya pasaron dos meses y medio y la verdad estoy feliz con mis nuevas manitas y de veras que tengo ganas de utilizarlas para jugar.

Mamita dime que te pasa, por que lloras tanto todas las noches?

Por qué cuando papi y tú se ven se gritan tanto?
Ya no me quieren, o qué? Voy a hacer lo posible para que me quieran..

Han pasado ya 3 meses, mami, te noto muy deprimida, no entiendo que pasa, estoy muy confundido. Hoy en la mañana fuimos con el doctor y te hizo una cita para mañana.
No entiendo, yo me siento muy bien...acaso te sientes mal, mamita?

Mami, ya es de día, ¿a donde vamos?
Qué pasa, mami ¿por qué lloras? No llores, si no va a pasar nada...
Oye mami, no te acuestes, apenas son las 2 de la tarde, es muy temprano para irse a la cama aparte, no tengo nada de sueño, quiero seguir jugando con mis manitas!

¡Ay, ah! ¿Qué hace ese tubito en mi casita?
¿A poco es un juguete nuevo? ¡Oigan!
¿Por qué están succionando mi casa?
MAMI AYUDAME! ¡Esperen! Esa es mi manita!
Señor, por qué me la arrancan? ¿que no ve que me duele? ah! Mami defiéndeme!
Mama...ayúdame! ¿Que no ves que todavía estoy muy chiquito y no me puedo defender? POR FAVOR MAMI AYUDAME QUE ME DUELE MUCHO!!

Mami!! mi piernita!! me la están arrancando! Por favor diles que ya no sigan! te lo juro que ya me voy a portar bien ya no te vuelvo a patear. ¿Cómo es posible que un ser humano me pueda hacer esto? Va a ver cuando sea grande y fuer...ah...te.Mami, ya no puedo más, me DUELE DEMASIADO ay...mami...mami...ayúdame...

Mami... han pasado ya 17 años desde aquel día, y yo desde aquí observo como todavía te duele esa decisión que tomaste. Por favor, ya no llores, acuérdate que te quiero mucho y aquí te estoy esperando con muchos abrazos y besos.

Te quiere mucho,
tu bebé.

Què és l'avortament?

L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. És la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb o sense assistència mèdica, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes. Posteriorment, la interrupció s'anomena part preterminal.

És diferent, per tant, de " l'avortament espontani ", que es refereix al fet que es presenta de manera natural i sense que hi hagi voluntat d'eliminar el feto per part de la mare o per part del metge que atén el part.

Etimologia:
Aquesta paraula, ve del llatí abortus o aborsus, que deriva d'aborior, contrari a "orior", o "contrari a néixer".

. La nostra primera entrada!

Hoooola gent :) !
Si voleu saber qui som nosaltres, feu click en la presentació,
tambe podeu llegir els contes que hem escrit tots nosaltres, estàn plens de sorpreses!