HOLA!!! Aqui os presentamos el cuento que nos faltaba por subir, el titulo es "La vida es escalar" y habla sobre el poder de una mujer cuando se propone algo, que no se deja vencer por nadie. A continuacio esta una pequeña inagen que hace referencia al cuento que presentamos ahora.Havia una vegada fa molt de temps una xiqueta que vivia en un poble molt prop de una gran ciutat. Es deia Noa i desde menuda els seus pares li havien educat amb bons modals perque quan les dones acomplien l’edat de 18 anys se les feia una prova de la que se les puntuaba si estaben preparades per a fer les tarees del hogar o ser mares.
Per fi va arribar el día de la prova, Noa, el seu pare Alfred, la seua mare Maria i el seua germa Nicolas es varen anar a la ciutat on hi habien moltes xiques esperant. Era una prova molt important, si la pasaba Ella i la seua familia podien viure dins la ciutat on hi havia molt de treball, que en el temps que estaben era una molt bona noticia ya que hi había guerra per el poder del regne. Despres de esperar un poc li toca el torn a Noa pero amb els nervis del moment no li va eixir la prova gens be, va suspendre i la autoritat va expulsar la familia al poble d’on venien. Aquesta solució comportaba que el seu germà Nicolas debia d’anar a la guerra per combatre ya que hi había que portar menjar a casa. Noa que es sentia molt culpable per aquesta desició va decidir anarse’n amb el seu germà per cuidar-ho.
Al principi li va costar molt fer-se passar per un home ara ja no es cridaba Noa, sino que es va cambiar el nom per John, va aconsellir roba d’home als armaris de roba vella de son pare, es tractava de un pantaló i una camisa de color verd fosc, també va agafar un parell de botes de color marró i una gorra. Va tindre que canviar a seua veu fent-la el més greu possible, i també va canviar la forma de caminar. La veritat es que no era gens fácil, tenia que canviar radicalmente la seua personalitat, li donava molt de por que la descobriren ja que estava prohibit que un a dona anara a la guerra, aixi que si la descobrien suposava la seua mort al instant.
Pero el que més li preocupaba de Toto eren les més de 50 proves d’exercici físic que li deixaven feta pols, entre elles les més complicades eren pujar un tronc de 30 metres d’altura, correr 40 minuts a,b un jarró a cada mà, lluitar amb un company…Fins que va fer un amic, Hugo era el seu nom. John i Hugo es quedaben per la nit a entrenar i aixi es va dispossar a anar a la guerra.
Desgaciadament va arribar el día en el qual el seu germà Nicolás, es va tindre qe anar per preparar-se amb els seus altres companys a la guerra. Noa va armar-se de valor, hi es va disfressar d’home per anara a la guerra i aixi cuidar al seu germà.
A ella li va costar molt fer-se passar per un home, de fet les proves que li ficaven en l’exercit les fallava tot el rato, clar ela no tenia la mateixa força que el homes que hi havia. Fins que un día ella es va tirar una setmana entera practicant per la nit sense descansa mb la ajuda d’Hugo. Clar ell no sabia que era una dona i que es feia passar per un home anomenat John. Després d’una setmana ella va aconseguir junt als altres passar les 50 proves físiques que hi havia. Ella es torbava molt contenta de passar i de que Hugo l’aguera ajudat. Aixi que es varen desposar per anar a la guerra.
Quan arribaren al lloc de destí ella es fica entre Hugo i el seu germà. Va començar la batalla i en un moment va salvar al comandant de la mort i gracies a ella van guanyar la batalla. En un instant d’alegria se li va soltar el monyo que portaba i un company la va delatar. Era el seu fi, el comandament va formar files disposat a matarla pero de sobte uns 1000 enemics van atravesar el bosc gritant disposats a acabar amb ells, aquests sols eren 100 homes. Noa de sobte va tindre una idea, el seu pla era llançar fletxes amb foc al mig del bosc i aixi els enemics moririen pero ningú dels presents volia fer cas a una dona no obstant el seu germà i Hugo van agafar els arcs i van llançar tantes fletxes que el bosc enter estaba ardent i aixi gracies a Noa van guanyar altra vegada la batalla.
Quan va terminar tot aço el comandament es va impresionar tant que li va salvar la vida, no sols perque van guanyar les dues batalles, sino per la seua valentia. De fet el rei va organitzar una gran assamblea en plena ciutat i va dir les següents paraules. “Estic ,molt content aquest día, perque aquesta dona; Noa, ens ha ensenyat ina valuosa lliço, ens a mostrat que tos som iguals i que podem viure en un món en el cual cadascú faça el que li agrada i creu convenient, sense que ningú trenque els nostres somnis. Que podem fer tot alló que ens proposem amb esforç, perque la vida es escalar, i de la mateixa manera que un pardal pot arribar al cim més alt, tots nosaltres sense importar la raça, sexe o religio podem arribar al cim més alt.
El rei va comprendre que aquest tipus de societat devia d’acabar, així que va ficar lleis noves. Noa, la seua familía, i tota la gent del poble es va anar a viure a la ciutat. A partir d’aquell momento Noa va aconseguir to allo que volia.
Ara uns segles despres encara continua viu el record d’aquella dona, de fet junt a la seua estatua es troba una frase que diu “La ida es escalar”, mostrant que podem aconseguir tot allò que ens proposem
Nerea Herraiz Ramos
Pedro José García Villanueva
4º ESO A
